La psicologia s’ha associat de manera majoritària, fins fa poc, al trastorn mental i la disfuncionalitat. Es parla de la salut com benestar però, com succeeix també en altres professions sanitàries, en realitat es fa referència a com minvar o eliminar el patiment i el malestar psicològic . Anar al psicòleg podia arribar, fins i tot. a convertir-se en un petit estigma per aquesta associació immediata amb el dèficit i el trastorn mental.
Tanmateix, els darrers anys s’ha desenvolupat en el camp de la psicologia un cos de coneixement i de pràctiques professionals que giren a l’entorn dels factors i processos psicològics que són la base i potencien el benestar i la salut. Se l’ha anomenat psicologia positiva. En aquesta perspectiva, la psicologia proposa una mirada apreciativa sobre les persones i focalitza la seva atenció sobre aquells factors psicològics que condueix a l’excel·lència i el benestar, desenvolupant un conjunt de eines de diagnòstic i intervenció que identifiquen i potencien aquesta s fortaleses, així com les modalitats d’experiència i activitat generadores de benestar.
Quan en la perspectiva salutogènica de promoció de la salut es realitza mapeig d’actius per a la salut, es fa molt sovint des d’una perspectiva només comunitària i ens agradaria emfatitzar més la necessitat de mapejar els actius interns i considerem que la psicologia positiva és una de les eines per mapejar aquests actius interns.
Un recurs no és un actiu, de la mateixa manera que una fortalesa desatesa o infrautilitzada no es converteix en l’actiu intern que adequadament tractada podria ajudar a la persona que la posseeix. Quan parlem d’actius els diferenciem del que són recursos (associacions culturals, esportives, instal.lacions, parcs…) en la mesura que per convertir-se en actius aquests recursos se’ls haurien d’apropiar les persones de la Comunitat, que d’aquesta manera els activen i utilitzen en activitats generadores de salut.
De la mateixa manera, en psicologia positiva s’han investigat els components dels recursos interns que totes les persones posseeixen de manera particular, donant lloc a perfils diferents d’habilitats i fortaleses (els identifiquem a través de diferents instruments com el Test de fortaleses personals, la indagació sobre experiències òptimes, emocions positives, comunicació assertiva i col·laborativa etc ) i que a través de tallers participatius d’exploració dels mateixos, les persones els identifiques en sí mateixes i així els convertiran en els seus actius interns que els podran utilitzar en les diferents circumstàncies de la seva vida , augmentant de aquesta manera el seu nivell de benestar i resiliència enfront de les adversitats.
Des de la psicologia positiva s’ha descobert que cada persona té un perfil particular de fortaleses (Seligman) i es comprometen en activitats especialment enriquidores (Csiksenmihalyi ) que tenen sentit per a cada a persona associades a una experiència particular de ‘ flow ‘, activitats ‘ autotèliques ‘ que tenen sentit per sí mateixes. L’ús d’aquestes fortaleses, l’expansió de les activitats gratificants en els diferents àmbits de la vida, potenciaran les emocions positives a partir de les quals es poden construir noves possibilitats d’acció.
Tant important com la identificació dels fonaments psicològics i psicosocials del benestar serà la utilització de les tècniques de comunicació i interacció basades en els models col·laboratius del canvi, principalment les tècniques d’entrevista motivacional, l’entrevista focalitzada en les solucions o les indagacions apreciatives .
Aquestes tècniques d’indagació i facilitació dels processos de canvi es basen en el reconeixement de la persona com un agent expert en la seva pròpia vida, (no un destinatari passiu de prescripcions) i per tant del paper dels professionals de la psicologia explorador de les fortaleces, valors i autonomia de les persones en la presa de decisions a la seva vida. Aquí jugarà un paper principal el què s’han anomenat preguntes poderoses o preguntes expansives orientades a l’aprenentatge i la generació d’emocions positives associats a plans d’acció en què la persona mobilitza el millor de sí mateixa per afrontar les dificultats de la vida.
En definitiva, la psicologia incorpora al camp de la promoció de la salut un nou enfocament i eines per a la indagació i utilització dels ‘actius interns’ paicològics de salut, així com els actius psicosocials basats en la comunicació apreciativa i col·laborativa.
Paco Molinero
Psicòleg
Grup de Professionals per la Promoció de la Salut a Girona
BIBLIOGRAFIA
* ‘Florecer’, de Martin Seligman
* ‘Aprender a fluir’ de Mihaly Csikszentmihalyi
*Web: https://www.authentichappiness.sas.upenn.edu/
Catalan
Arabic
Basque
Chinese (Simplified)
Dutch
English
French
German
Italian
Portuguese
Russian
Spanish