Promoció de la Salut i Atenció Primària

L’assistència primària de Salut (APS) és, segons la definició de la Declaració d’Alma-Ata (1978) convocada per la Organització Mundial de la Salut (OMS), l’assistència sanitària essencial basada en metodologia i tecnologies pràctiques, que esta a l’abast de tots els individus i comunitats mitjançant la seva plena participació.

Durant les últimes dècades s’han incrementat els estudis de vinculació entre la salut de les persones i els seus llocs de residència. Hi ha cada vegada més evidències relacionades amb els determinants socials de la salut que poden influir sobre aspectes inicialment tant mèdics com l’ICTUS o la demència. Els professionals d’atenció primària són el principal punt de relació entre la comunitat i la seva salut. A més, estan conformats cada vegada per equips més multidisciplinaris, amb professionals d’infermeria, medicina, psicologia i assistents socials. Per aquest motiu són, en bona part, els referents de promoció de la salut més pròxims. No obstant això, múltiples barreres administratives, personals, socials, econòmiques i de recursos, dificulten la capacitat d’aquests professionals a poder sortir del propi centre de l’Àrea Bàsica de Salut per fer atenció directe a la comunitat.

A les IV Jornades de Psicologia i Atenció Primària celebrades el passat 16 de febrer a Tarragona, es va presentar i debatre sobre les necessitats d’intervenció social en el medi més pròxim de forma coordinada amb l’atenció sanitària. En diferents intervencions es va posar de manifest l’increment de la demanda d’atenció psicològica fruit de les demandes socials, laborals, familiars, que en molts casos precisen d’un tipus d’intervenció més comunitària.

Diferents treballs publicats han posat de manifest les diferències en salut segons edat, gènere i ètnia, però també han identificat diferències importants entre els barris i les zones on la cohesió social, la percepció de pertinença a la comunitat i el suport social mutu poden ser actius protectors de salut.

L’atenció primària ha de garantir la globalitat i la continuïtat de l’atenció al llarg de la vida de l’usuari. Per tant, ha de incloure activitats de Promoció de la Salut com ja s’està fent i intensificant aquesta operativa compartint experiències. L’objectiu central ha de ser un sistema sanitari fort centrat en la comunitat i en les persones que hi viuen per tal de facilitar les eines que permetin identificar els recursos generadors de salut i tanmateix apoderar als individus en els desafiaments de l’entorn.

Els professionals de la salut, i concretament també els professionals de la psicologia, tenim una gran responsabilitat, tant a no deixar la part assistencial afavorint canvis conductuals i  motivacionals en pro de la salut, com també en intentar fer un pas per realitzar un treball directe en l’entorn on viuen les persones a qui atenem. Proveir als equips d’atenció primària de professionals suficients, assegurant l’atenció continuada, i treballar en equips multidisciplinaris, son les claus per a rendibilitzar millor els recursos sanitaris i oferir una atenció de mes qualitat a l’usuari.

Susana Mantas i Oriol Turró

Grup Psicologia i Recerca

 

BIBLIOGRAFIA

1. https://es.wikipedia.org/wiki/Conferencia_Internacional_sobre_Atenci%C3%B3n_Primaria_de_Salud_de_Alm%C3%A1-At%C3%A1
2. Cummins, S. 2007. Commentary: Investigating Neighbourhood Effects on Health—avoiding the ‘Local Trap.’ International Journal of Epidemiology 36(2), 355–57. doi:10.1093/ije/dym033
3. Do, D.P., Finch, B.K. 2008. The Link between Neighborhood Poverty and Health: Context or Composition? American Journal of Epidemiology 168(6), 611–19. doi:10.1093/aje/kwn182.
4. Pemberton, S. and Humphris, P. (2016) ‘Locality, Neighbourhood and health: a literature review’, IRiS Working Paper Series, No. 13/2016 (UPWEB Working Paper Series, No. 2/2016) Birmingham: Institute for Research into Superdiversity
5. Bell, J.A., Hamer, M. Shankar, A. 2014. Gender-Specific Associations of Objective and Perceived Neighborhood Characteristics With Body Mass Index and Waist Circumference Among Older Adults in the English Longitudinal Study of Ageing. American Journal of Public Health 104(7), 1279–86. doi:10.2105/AJPH.2014.301947.
6. Virginia J. Howard, Leslie A. McClure, Dawn O. Kleindorfer, Solveig A. Cunningham, Amanda G. Thrift, Ana V. Diez Roux and George Howard. Neighborhood socioeconomic index and stroke incidence in a national cohort of blacks and whites. Neurology. 29, 2016; 87 (22) 
7. Chen H, et al. Living near major roads and the incidence of dementia, Parkinson’s disease, and multiple sclerosis;¡: a population-based cohort study. Lancet Feb.2017
8. https://www.copc.cat/ct/noticias/390/IV-Jornada-Atencion-Primaria-y-Psicologia [visitada 12.03.2018]
9. Bécares, L., Nazroo, J., Stafford, M. 2009. The Buffering Effects of Ethnic Density on Experienced Racism and Health. Health & Place 15(3), 700–708. doi:10.1016/j.healthplace.2008.10.008
10. Nogueira, H. 2009. Healthy Communities: The Challenge of Social Capital in the Lisbon Metropolitan Area. Health & Place 15(1), 133–39. doi:10.1016/j.healthplace.2008.03.005.
11. Altschuler, A., Somkin, C.P., Adler, N.E. 2004. Local Services and Amenities, Neighborhood Social Capital, and Health. Social Science & Medicine 59(6), 1219–29. doi:10.1016/j.socscimed.2004.01.008
12. https://saludpublicayotrasdudas.wordpress.com/2017/06/11/de-las-batas-a-las-botas-es-posible-hacer-salud-comunitaria-desde-las-instituciones-escola-salut-publica-menorca-2017/ [visitada 25.3.2018]
13. http://www.emsp.cime.es/portal.aspx?IDIOMA=2