La reflexió de la veritat i la mentida

A vegades la comunicació es pot presentar, de forma distorsionada, quan la seva base és la mentida. Si  el traspàs d’informació es produeix en persona podem veure una sèrie de signes que ens fan dubtar del que sentim. Nietzsche deia: “Cadascú arriba a la veritat que és capaç de suportar”. Aquesta afirmació em sembla genial. Estem bombardejats de notícies, moltes d’elles es contradiuen segons qui ho diu i com ho diu. Les persones menteixen i molt, suposo que és evident.

Però és que la realitat es veu de diferent forma ?

Els fets són interpretats diferents ?

Que hi ha darrera la mentida ?

Crec que es pot mentir de diferents formes i motius. Normalment la mentida es fa viva per dues grans qüestions: primer per aconseguir alguna cosa i segon per por. A partir d’aquí tenim un ampli camp d’anàlisi. Ara sempre és una decisió personal i característica de cadascú. És la persona la que accedeix a mentir. Si partim del fet de què la realitat es viu segons les creences, idees i experiències. Tots podem fer una interpretació molt particular del que vivim. Resulta molt còmode mentir. Perquè és difícil acceptar la veritat, per incapacitat,  per egoisme o perquè ens limita aconseguir el nostre desig. Tots sabem que una mentida com més es repeteix més es reforça i  a la fi es pot convertir en veritat sense ser-ho. Per a mi la mentida no deixa de ser  una forma de falsa defensa i el motor és la por. I el que més em sorprèn, és la facilitat amb la qual es fa servir, quan en realitat és com una fina boira que amaga al sol. Tard o d’hora el sol sortirà i  la veritat també.

Marisa Bravo Altieri

Psicòloga